<

laribera - ARTICLES-NO-VAL

 

EXPOSICIÓ PERMANENT VIRTUAL DEL DISC D'HAVANERES
 

Selecció d'articles originals en relació amb l'havanera

 

 

 

 tornar a INICI de L'EXPOSICIÓ de VINILS

Articles / Estudis

 
           

Francesc d'Assís ALTIMIRA: "LUZ QUE BRILLAS",             L'havanera  que va viatjar al més remot del pacífic                     Ferran Garcia G. (juliol-2014)

                         LA BALADA D'EN LUCAS:                               Aproximació a les primeres versions enregistrades de la                                                 línia original.                                                Ferran Garcia G. (maig-2014)       
           

                               Jan Baca Pericot:                             - "L'havanera dels pescadors calellencs viscuda des de casa"              - El Grup d'havaneres CAP ROIG (1974-1976)                Ferran Garcia G. (agost-2014) 

        Enriqueta Baca i la Coral Femenina Egara:                  Presència catalana i d'havanera de tradició catalana al                  "1r Certamen de Habaneras de Torrevieja" (1955)                         Ferran Garcia G. (agost-2014) 

 

       

 

 

 

 

 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
      "Recerca"

                              "FRANCESC D'ASSIS ALTIMIRA (1827-1878): "LUZ QUE BRILLAS"                                                                    L'havanera que va viatjar al més remot del Pacífic                                                 per Ferran Garcia G. (juliol - 2014)

               

   

       

   

1.Portada i segona pàgina del "Cantor" n. 42. /2. Portada del LP de Jack de Mello referent a la música tradicional del GUAM / 3. Fitxa de Francesc Altimira pertanyent a la col·lecció de Teatre Jaume Rull, pertanyent a la Biblioteca de Catalunya. / 4. Façana i escala del número 3 del Carrer d'en Roca, al casc antic de Barcelona. Edifici construït el 1848.

     
Taverna de Barcelona al Segle XIX

Versions de LUZ QUE BRILLAS relacionades amb les Illes Marianes: 1. Versió del cantant de música lleugera Jimmy Dee. 2. Versió instrumental de Jack de Mello 3. Versió a l'interior d'una esglèsia a Saipan. 4. Versió mixta (castellà-chamorro) del grup d'havaneres Voramar  el 2010 (Cd-Mirades Orientals)

Francesc d'Assís Altimira i Butinyó (1827-1878) era  músic i vivia al tercer pis del Carrer d’en Roca nº 3. Contemporani d’Anselm Clavé i Serafí “Pitarra”, entre d’altres, havia compost diverses obres dins el context Teatral de la Barcelona de la Renaixença (1) sarsueles curtes i juguets lírics amb notable èxit i era conegut dins l’`ambit musical del teatre líric de la Barcelona de mitjans del XIX(2).  En el seu propi pis donava classes de música i escrivia partitures i harmonitzacions (3) -pròpies i d’encàrrec-

En els antics “Plecs de cordill”, entre molta altra publicació poètica i musical de petit format, s’hi poden trobar algunes poques obres signades per aquest músic. En aquestes publicacions de l’època malauradament no hi solien figurar partitures; tot i així, tenint en compte la figura musical del personatge i l’enquadrament versicular de la cançó “La Ausencia” apareguda en “El cantor de las hermosas” n. 42 (edicions de 1866, 1874, 1881  ) podriem atribuïr a Altimira l’autoria musical de l’havanera que en el nostre àmbit  i en l'actualitat coneixem per “Luz que brillas” (4). Adjunto les imatges i afegeixo que tot i les indagacions i consultes realitzades no m’ha estat possible localitzar ni la partitura esmentada ni el nom de pila de l’autoria de la lletra (Lª. Soler). A comentar -com a detall en relació amb el format rítmic original-  que en el mateix número l’autor considera “La marinerita” com a dansa americana –contemporània havanera- però no ho fa així a “La ausencia”.

La dada que desperta més curiositat en relació amb aquesta cançó  és la informació ja recullida per altres fonts (5) al voltant del seu arrelament a les Illes Marianes. La cançó, en llengua “chamorro”, és avui encara present com a mínim en cantorals d'esglèsies de Saipan o Guam. El fet mostra un vincle inequívoc amb la tasca de les misions religioses allà durant el XIX; i –com és freqüent en cançons populars antigues- al llarg dels anys els textos han variat o s’han adaptat. Se’ns obre aquí un escenari prou interessant vers interrogant sobre el “qui” i "com" va fer efectiu aquest llarg viatge de la cançó, amb transformació inclosa.

En tot cas, un detall geogràfic i musical de caire excepcional que escapa de l’eix clàssic Cuba-Espanya com a nuclis únics d'anada i tornada en l'havanera. Però aquest és ja altre tema.

©Ferran Garcia Garrido. Barcelona 10/7/2014

---------------------------------------------------------------------------------------

(1) “Què hem de dir, doncs, d’aquells que van triar la via del teatre popular, del sainet líric, del vodevil, de la sarsuela o de la revista musical?  Gairebé segur que, si no feu una mica com Sherlock Holmes amb els pocs rastres que  queden d’una singular, potent, heterogènia i genial generació de compositors que ompliren un segle de música escènica als teatres del Paral·lel, no en sabreu res. Què us diuen els noms de Francesc Altimira, Francesc Arderius, Eusebi Bosch, Felip Caparrós, Cassià Casademont, Frederic Cotó, Adrià Esquerrà, Nicolau Manent, Rafael Martínez Valls, Jaume Mestres, Carles Oró, Josep Parera, Manel Pastó, Vicenç Quirós, Josep Ribas, Joan Sariols, Josep Maria Torrens o Josep Teodor Vilar?  Si la resposta és la que imagino, deixeu-me dir que de les seves mans i la de molts altres va sorgir una de les experiències musicals amb vocació popular més fecundes d’Europa. Ells foren els compositors del Paral·lel, dels seus teatres: de l’Espanyol, del Nou, de l’Apolo,  del Còmic, del Bataclán, del Victòria, del Condal...” // EL TEATRE MUSICAL A BARCELONA XAVIER ALBERTÍ. Dossier de prensa. Artèria Paral·lel. 2010. Pag. 5-6

(2) "....Francesc Altimira fornirà part d’aquest repertori amb sarsueles com La florista catalana, l’Escombriaire o el Tossut escarmentat. () La curra del Raval, () Una cita a les fosques…… // Carme Morell Montadi: El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat.(1860-1875). Curial Edicions Catalanes. 1995.

(3) Las dos piezas coreadas ”La Jibara” y “Las hermosas en el baile”, se hallarán en música arregladas para grande y pequeña orquesta, en casa el autor Francisco de Asis Altimira, calle de Roca, núm. 3, Barcelona”. // El Cantor de las hermosas num. 39.

(4) Els autors que publicaven a “El cantor de las hermosas” basaven la seva producción en el romanticisme sentimental més popular i acompanyaven Josep Anselm Clavé tot formant una nombrosa nòmina de poetes que escrivien en llengua castellana i en molt poques ocasions en català. En la majoria de casos signaven els poemes amb les inicials de nom i cognom o bé amb la inicial del nom i el cognom complet, de tal manera que es poden distinguir, a més de Clavé, A. Columbrí,  A. Dimas, Francesc d’Assis Altimira, A. Faura, Eduardo Sala, Isidro Ferrer, F. L. Manrique, J. Bergaño, Salvador Sanjust, entre d’altres.  Malgrat això, hi ha una bona colla de peces de les quals és imposible determinar l’autoria pel fet d’anar signades només amb unes inicials, reals o fictícies, del nom i el cognom, i de no coincidir amb cap altre dels noms complets apareguts en la publicació. // Roger Canadell Rusiñol. Josep Anselm Clavé i l’escriptura. Obra poética i periodismo cultural. Universitat de Barcelona. 2012.

(5)  https://islasdelpacifico.wordpress.com/tag/canciones-religiosas-de-guam/   ;   http://www.palimpalem.com/5/laribera/body16.html

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 
 
Anàlisi: Interpretació de l'havanera a l'"estil Menorca"
  "La balada d'en Lucas: Aproximació a les primeres versions enregistrades de la línia original.   per Ferran Garcia G. (maig 2014)
               

 

   

         

Josep Lluís Ortega Monasterio

1. Los Parranderos . 1983. Tonalitat FA (versió original) -per solo de tenor- amb acompanyament clàssic de guitarres amb molt interessants solos intermedis (1 puntejada i 1 guitarra requintada (o requinto), amb l’arpegi constant. La quarta guitarra marca els baixos. Hilari Fluixà en la veu del solo central. Versió amb doble tornada final sense coda.

2. Cavall Bernat. 1984. En RE amb Josep Rius en el sobrecant de poc volum. Manuel Soro en la veu melòdica i  Joan Planisi en la segona. El solo de veu central el fa Planisi. Es va doblar a tercera baixa la guitarra requintada amb un punteig en el solo central de guitarres. En aquell moment hi ha el Cel·lo i les tres guitarres (una en arpegi)

3. Cavall Bernat. 1985. En RE a dues veus principals. Josep Rius en la veu central melòdica i Joan Planisi en la segona. Continua el Cel·lo i la triple guitarra en el solo central. Rius en el solo en una tesitura poc habitual en ell. Al final Jordi Ponti fa la nota de sobrecant desdoblada a dalt.

4. Cavall Bernat. 1987. En RE. Sense arranjaments de cel·lo: dues guitarres (tal com la feien en directe). Sembla que és Jordi Ponti qui condueix la veu melòdica.  Solos centrals en la veu del propi  Josep Lluís Ortega Monasterio; i els musicals a dues guitarres, una requintada i alhora sottovoce de dues veus (Ponti i Planisi). Sembla que Rius no hi intervé.
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
 
"Recerca"

                                   Conversa amb  JAN BACA PERICOT. Fundador del Grup CAP ROIG (1974)                                                       "L'havanera dels pescadors calellencs viscuda des de casa"                                                                                                                                                                                               per Ferran Garcia G. (agost 2014)

 

Extracte en àudio d'una reunió-xerrada amb el fundador del Grup Cap RoigJan Baca Pericot -nebot de Joan Pericot- el 7 de gener de 2014. Repassem en àudio records d'aquells anys en què ell -de nen- escoltava cantar havaneres a casa seva en la veu d'alguns dels mítics pescadors calellencs. Recordem aspectes de la formació Cap Roig que va intervenir consecutivament a les Cantades d'havaneres de Calella els anys '74, '75 i '76.  Afegim alguns articles il·lustratius en relació amb aquesta temàtica, principalment sobre la rellevant figura de Joan Pericot, persona especialment important en relació amb els inicis de la Cantada de Calella, així com de les aportacions a l'havanera a Catalaunya en general. Repassem també de manera complementària alguns aspectes d'interès al voltant de la figura de n'Enriqueta Baca -tieta de Joan Baca-; directora musical dels Cap Roig i amb anterioritat directora musical del Cor Femení Egara, formació amb la que va participar en l'Edició inaugural del Festival/Concurs d'havaneres de Torrevieja, l'any 1955.

 

    

Joan Pericot Garcia (1907-1987)

  Portades dels dos discs amb obra publicada del grup Cap Roig (el dibuix del primer és de Joan Pericot, així com el pròleg. Els podeu trobar detallats a l'exposició principal de vinils)

   

 (L'àudio de Jan Baca encapçala aquesta selecció anterior)

Components del Grup d'havaneres CAP ROIG,  (1976)

 

     
Jan Baca Pericot, (foto: 2014)
               Jan Baca

 En relació amb Joan Pericot:    En relació amb Joan Baca Reixach, pare de Jan Baca, i el poema de Pere Benavent:

                         (Annex i continuació)   ENRIQUETA BACAPresència de l'havanera "de repertori                                                                        empordanès" al 1r Festival de Torrevieja (1955)                                                                                                                                                                                                                                              per Ferran Garcia G. (agost 2014)

 

Enriqueta Baca havia dirigit en etapes anteriors la Coral Femenina Egara. Amb aquesta formació va a acudir -com acabem de comentar- al "1er Festival de habaneras de Torrevieja (1955)" tant en la modalitat de concurs de Masses Corals com en la de Petits Conjunts -aquí com a Grup Femení Vallparadís-. Resulta interessant observar la tria de repertoris. Fins a 3 peces de l'Àlbum de Habaneras de Montsalvatge (1948) que ben segur referència obligada en aquells moments en quan a partitures. "Yo pienso en tí", relativament poc interpretada en l'actualitat en escenari. "La Hamaca" lletra atribuïble al poeta mexicà Rafael Zayas Enriquez y la música al també mexicà-yucateca Cirilo Baqueiro (o Chan Cil) i "La catalana" (afegim les dues primeres cançons esmentades als audios en versions en vinil del grup Peix Fregit -paradoxalment pertanyents als mateixos vinils de les gravacions compartides amb els Cap Roig que es detallen en aquest article-. "La catalana" podeu trobar-la en l'exposició de vinils en la veu de Francesc Granés). "La veguera" és una marinera peruana a un ritme diferent de l'havanera. Afegir que la Coral Femenina Egara amb l'Enriqueta Baca a la direcció tornaria a participar a Torrevieja a la següent edició del Certamen (1956).

Vint anys més tard -i amb bon criteri d'originalitat i aportació- el Cap Roig -amb l'Enriqueta a la seva direcció musical- en una de les edicions de la Cantada de Calella presentava a l'escenari català una de les més emblemàtiques havaneres de l"'escola" de Torrevieja: "Amor, esto es amor (o Canto al amor)" del compositor torrevellenc Francisco Vallejos Albentosa.( A més de l'àudio precedent en la versió dels Cap Roig, en podreu trobar una altra a la secció de cors a càrrec de la Coral Crevillentina.)

      

 

                                                                                                                                                        © Ferran Garcia Garrido. Vidreres (Selva). agost de 2014.    Agraïments al Sr. Jan Baca Pericot (fundador del Grup Cap Roig ) i Sr. Xavier Delgado (antic component del grup Cap Roig i actualment al grup Vallparadís)

 
 

 

 

 
Exposició permanent virtual del disc d'havaneres © 2011