SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

07. Enllaç i SILENT DESTÍ

 

 

Josep Pla: "Aigua de mar"

                                             Silent destí                                                              (Ll i m: Ferran Garcia Garrido) 2014                        

Quan el silenci es fon entre sons de natura,

curosa, l’ànima de dins envolta el cor

Quan la ment és silent,  com el temps s'atura;

l’emoció és plàcida prou lluny resta la passió.

Però encara els altres, en tu un paper juguen,

no ets ben bé lliure amb eixa evasió

Fas proper el repte, d’home en la natura,

 amb determini, i en solitud vers l’entorn.

 

Poc tens: la barraca marinera i a cala el bot.

Sols tu; al sender de Tamariu, Can Solves amunt.

pel bosc; de la font d'en Cruanyes

a plana baixes per Vilaseca, niu del record.

 

vila endins, a Palafrugell que et troben; algú altre et diu:

Hermós....... què dius? què hi ha per mar?”.

carrer enllà, a Can Mario, o a Can Barris, amics dels anys.

“és peix del dia.., Sí, donya Rosa.., compti-hi demà.”

 

Del meu pas-- sols n'és guia el meu cor,

una  vida al  batec del meu sol, ...

 i amb llibertat....

 que duu tota onada al retorn,

del soroll d'altres, prenc camí lliure: visc silent destí, visc silent  destí.

 

Tornes.... pels Comals , el Mas Batllia, rierols,  Mas Llor

bé saps, bon conill pots trobar.

Veus el mar pels camins d’Aigua Xelida, de cap al tard

per  la Marquesa, sa Roncadora i la Platja Gran.

 

(sols n'és guia el meu cor.... viuré la vida al batec del meu sol

amb la mirada atenta,  amb la mirada atenta

Dins el silenci etern del mar.)

.

         7. SILENT DESTÍ             (Havanera).

Autor: Ferran Garcia Garrido

                                                 Aigua de mar                                                     Josep Pla. p. 70-71-72 resum.

“Era un home important, en el sentit que sabia com fer moltes coses i les feia bé. Era un home molt útil i a més tenia molta amenitat de companyia. Era pescador, mariner, cacçador, cuiner, cotxer, sabia anar a plaça, era un criat excel·lent i servia a taula admirablement. Era així mateix, un home de conversació, cantava discretament, sabia jugar al tresillo i no li venia mai d’una hora o d’un desplaçament. Això darrer el feia insubstituïble. Una mica tibat i fatxenda, amb les persones que li eren indiferents, era, amb les que estimava, d’una gran modèstia. ()

Hermós era un home satisfet i content. Acceptava la seva pobra situació sense la menor protesta. Trobava que la vida és magnífica. Havent sopat més o menys bé, solia dir, en el moment d’encendre el caliquenyo:

-Qui tingui més que sopi dos cops..()

Però al mateix temps, davant de certes coses, era molt exigent i no hauria acceptat cap transacció.  () I és que la cultura d’Hermós tenia formes tan sòlides i decisives, que tendia cap al dogmatisme i a la cristal·lització inquisitiva. Les seves idees sobre el conill casolà eren absolutament canòniques, perfectes.”