SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

05. Enllaç i NO SORTIRAN LES BARQUES

 

 

Ferrer Mascort, Engràcia: "Estampes del vell Tamariu"

Josep Pla.  "Aigua de mar"

                                 No sortiran les barques                                                        (Ll i m: Ferran Garcia Garrido) 2014                        

L’ensurt fa matinada,  mestral encrespa el mar.

Enfosqueix del cel L’Escala; vindrà del nord l’embat

Carrer del port, és ca la Neus hissada,

un plat calent; l’Arquímedes, jan ferm.

 

I els pescadors s'hi van acostant, són a recer les xarxes

Ja més n’hi arriben, fan cercle gran, se sent una tonada.

L’Hermós i en Lill, al temps refilant; veus l'avi Xaixo guitarra en mà.

Cants i havaneres omplen el cau; amb melodies de llibertat;

No sortiran les barques.

 

I a l’àpat tots,  la xefla  ha encès les cares.

som-hi,  tornem;  bon vi que el got empeny.

 

I els pescadors retornen al cant: rauxes promet la tarda.

La fruita seca i la canya al vas, algú fa un son a taula.

Sents l'Esquelleta? o és en Damià? I en "Refredillo"?; sóna com mai.

Cants i havaneres, al vespre ja; el so m’arriba en ma cambra estant:

Bat el fort vent L'Escala.

-----

L’Hermós i en Lill, al temps refilant; veus l'avi xaixo guitarra en mà.

Cants i havaneres omplen el cau amb melodies de llibertat.

No sortiran barques.

5. NO SORTIRAN LES BARQUES (Havanera).

Autor: Ferran Garcia Garrido

                                     Estampes del vell Tamariu                                 Engràcia Ferrer Mascort (E.F.M). Programa Festa Major de Palafrugell. 1972.

Una de les colles més notables era Ia de «La Xerinola».  Aimants de la pesca en tot temps, a la tardor la cacera, i els cercadors de bolets que oviraven un rovelló dins la pinassa a deu metres de distancia, reis de la llossa que no permetien que cap dona intervingués en el sofregit, ànima i punt essencial d'un bon arròs, foren durant molts anys , els animadors de la platja de Tamariu, juntament amb altres colles no menys importants.

Amb l'entrada del cafè i el roquill, es revelaven els bons cantadors de la costa, tant en els cants populars com en les cadencioses americanes.

                                 Aigua de mar                                 Josep Pla

30 de setembre de 1918

fragments  pag. 93-94-95-96-97

El cel es mantenia pur i net, però tot d'una veiérem aparèixer sobre el coll del Port una nuvolada prima i esqueixada, d'un color de coure fosc. Hermós li dirigí una mirada d'escassa amenitat. -Això podria ésser nord, comprens?... -i sense pensar-s'hi gens armà uns rems.

--------------------------------------------------------------------------------

Arribàrem així al port de l'Escala, entre dues llums. No volgué pas deixar-la fondejada, sinó que exigí de treure-la a la platja..... M'extranyà que al port hi haqués tan poca gent, tan poca....

-----------------------------------------------------------------------

- És que tenen por de nord... Que no ho veus? Han fet les embarcacions amunt... Aquest vespre, d'aquest port, no en sortirà ni una rata, tingue-ho per ben entès....! ()

A les cinc del matí, el mestral s'entaulà sense compliments. Primer sentírem picar la mar amb sorra de la platja començant amb un oneig monòton el soroll del qual anà augmentant ràpidament, i després, els primers bufaruts, perduts, del vent. Al cap de poca estona es donà seguit, impetuós, violent. De seguida tinguérem la sensació que se'ns emportava la tenda pels espais....

------------------------------

-Davant d'aquesta classe de vents - sento que diu l'Hermós, tot posant-se els pantalons -val més no fer cap paper ridícul.

-Què penses fer?

-Hem d'instal·lar-nos a la taverna. Ja veus com les gasten... Aquí, ens hi farem més savis que rics..

-Què us sembla el temps? El mestral ha entrat com una escopetada.

-Ja t'ho diré demà passat al vespre...