SILENCIS DE LLIBERTAT
                                                                   

                                             

04. Enllaç i ADÉU COTLLIURE

 

 

Josep Pla.  "Aigua de mar" 

Josep Pla. "El paisatge més íntim"

                                            Adéu Cotlliure                                                                        ( Ll. i m: Ferran Garcia Garrido) 2014                        

Lleva't que fem tard a França,  

Bufa el garbí i ben d’hora cal avarar .

 Els Prim m'han deixat el gussi

Al Canadell espera, au! no féssim tard.

 T'hi has pensat bé? que allà són en guerra.

i saps del cert que algun paper ens cal.

I Sabran els altres! i què gran l'hem feta!

 Au som-hi vinga que el temps és clar!

 i vorejant costa amb el vent i a vela,

fins a Cotlliure que ho cal provar.

Pren una manta, un fogó, graella, coberts, cassola,

també queviures i no t'oblidis del matalàs

Pren una manta, un fogó, graella, coberts, cassola,

també queviures i no t'oblidis del matalàs

Llafranch, Pedrosa i Musclera

per Tamariu i Aigua-Xelida a lent pas,

 Altu!, m'he deixat les cebes!

Ben xops anàvem quan la nit va arribar,

Port dels Orats, a Fornells hi ha en Xicu.

Peix a la brasa, escalfor de llar.

Florià Pi i parada d'àpat a Sa riera,

deixant Begur, les medes al pas

ja pel golf, l'Escala i Roses enrera,

per Cadaquès, vora el Cap de Creus

però vet aquí que, en tocar frontera: vaixell de guerra?

 L'Hermós se'l mira no les té totes  ja no ho veu clar

Adéu Cotlliure,virem la popa, hissem la vela

 i viatge enrera que l'aventura prou bé que ha estat.

 

(instrumental) - Adéu Cotlliure....

2. ADÉU COTLLIURE      (Havanera-rumba).

Autor: Ferran Garcia Garrido

                                        El paisatge més íntím                                 "El meu país". Josep Pla.

"El palafrugellenc transporta tota la vida un somni flotant en el pensament: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar...

Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua-xellida, Aiguablava i Fornells no són per a nosaltres mers accidents geogràfics, termes de la  toponímia del litoral: són formes del nostre esperit, trossos de la nostra íntima personalitat."

Aigua de mar

Aigua de mar. p.74 Josep Pla

26 de setembre de 1918

El 1914 es declarà la guerra europea. Mentre durà la guerra, Hermós no pogué anar al Rosselló, on tenia parents, ni a la costa del Rosselló, on tenia tants amics. Això el disgustà moltíssim. Els seus disgustos eren molt sentits.

Durant l'estiu de 1918 féu tota mena d'esforços per aconseguir anar a França plegats. Durant la tardor insistí reiteradament. Era una imprudència:  no tenia ni embarcació ni papers. Durava encara la guerra, que s'acabà el novembre de l'any dit. Però, a la fi, per aquell punt d'indiferència i potser de bonhomia que hi ha en el meu caràcter, salpàrem de Calella.

 

14 d'octubre de 1918

Hermós no ha pas donat senyals de vida. Deu ésser un home feliç. Persones moderades i crèdules, situades en un lloc o altre del país, deuen escoltar les seves abruptes descripcions amb un aire d'embadaliment. Que Déu els doni a tots molts anys de vida!