GRUP D'HAVANERES

LA RIBERA


TEXTES

 

1. ARRELS i ASSENTAMENTS PRINCIPALS DE L'HAVANERA

 


APROPAMENT ALS VESTIGIS de l’HAVANERA DE FILIPINAS: THE LOVERS TRIO



 

 

 - 2010: Grup d'havaneres Voramar (La Bisbal d'Empordà) i la connexió de l'havanera amb les illes i territoris del Pacífic





 



L’any 1898, Espanya dóna per acabada l’etapa de sobirania sobre les darreres i llunyanes possessions d’ultramar; no tan sols sobre l’illa de Cuba a l’Atlàntic, sinó també sobre les illes Filipines i d’altres territoris situats a l’oceà Pacífic.
 

D’aquells allunyats territoris d’orient, és en el mateix arxipèlag filipí on de la cultura espanyola va restar una major empremta. Pel que fa a la llengua, en l’actualitat, a més de les diverses variants del Chabacano –llengua particularment propera al castellà– romanen alguns cercles culturals amb una ferma inquietud per mantenir viu a Filipines l’ús i el reconeixement de la llengua espanyola. És a partir d’haver indagat en algunes d’aquestes iniciatives que ens arriba coneixement de peces musicals d’arrel espanyola –entre elles d’alguna havanera– i en castellà de Manila de finals de segle XIX (n. 2 Miradas orientales -Habanera de Dilao-; n. 12 Mariposa bella).

 

D’altra banda, tot i que al llarg del Segle XX l’expressió musical tradicional filipina es va vehicular i transmetre en llengües pròpies (tagal, cebuà, ilocà ...) van perdurar, singularment, determinats ritmes i manifestacions folklòriques coetànies d’aquella presència espanyola associades ara a aquestes llengües autòctones illenques. Tal és el cas del tipus de cançó amb ritme i cadència d’havanera pura que dins del gènere musical conegut com a Kundiman (n. 7 Ay nena!)també inclou alguns tipus de balades i cançons melòdiques romàntiques.

 

És també interessant destacar que, considerant aquell extens conjunt de territoris illencs del Pacífic en la seva globalitat, del que han quedat més vestigis escrits o orals en llengua espanyola,  quant a manifestació o llegat  musical, fa referència al fet litúrgic o de culte religiós –arrelat a la importància del llarg fet cultural de les missions evangelitzadores del cristianisme.

 

A l’est del mar de Filipines, a l’arxipèlag de les illes Marianes del Nord i Guam, la llengua Chamorro –amb més de tres-cents anys de contacte amb l’espanyol, igual que les citades anteriorment- inclou estructures de construcció de frases i varietat de paraules força arrelades també a la nostra llengua peninsular. Si bé la petjada cultural espanyola és allà en l’actualitat escassament testimonial, cal dir que a nivell musical alguns detalls són de particular interès. Al costat de les anomenades chamorritas (una interessant forma de cants de batre o cants de collita a veus, de vegades amb improvisació), també trobem algunes altres cançons melòdiques –originàries del s. XIX– en aquesta llengua chamoru i també, per origen comú, ben properes a l’havanera espanyola contemporània (n. 5 Hagu i inan i langit).

 

En aquest treball, hi hem inclòs alguna mostra referent als elements temàtics aquí esmentats, tractant d’obrir vies d’interès per a noves recerques i aportacions culturals en relació amb el gènere de l’havanera. També hem fet algun modest intent per inspirar alguna de les nostres noves cançons en les vivències o en els escenaris d’aquells darrers anys de presència espanyola al Pacífic, així com hem tractat de trobar diferents punt d’interès en cadascun de la resta de temes que hi han tingut cabuda.

març de 2010.

 

Una versió recent (2011) de LUZ QUE BRILLAS (Hagu i inan i languit) a la Catholic Church de GUAM (Illes Marianes)

- Article de Ferran Garcia Garrido referent al tema:
 

El kundiman (harana) de Filipines molt proper a l'havanera

El kundiman (harana) de Filipines molt proper a l'havanera. by Ferran Garcia




MIRADAS ORIENTALES (De l'àlbum MIRADAS ORIENTALES. 2010)
Grup d'havaneres VORAMAR.




- Document històric sobre el cant de chamorritas a les Ills Marianes (Guam, Saipan, Rota, Tinian) -document en anglès-
i l'origen i influència espanyola i mexicana en aquell estil d'interpretació ja pràcticament extingit:


http://chamorroweb.com/tsamorita-singing.asp

 

Grup d'havaneres La Ribera © 2012

 

Grup d'havaneres LA RIBERA          tel. 664 035 236 / 619 809 720 / 637 185 314         info@havanereslaribera.com 

 

 

Pàgina principal

Dades Tècniques

  Videos

Audios

 Textes